Dos anys de memòria, dignitat i veritat
"Miquel Grau, militant del moviment comunista del País Valencià assassinat pel feixisme quan penjava cartells de la diada del 9 d'octubre”. Impresa en paper plastificat i penjada de la façana de l'edifici on 36 anys abans assassinaren al jove militant, aquesta frase, ara en forma de placa, és l'única mostra física dels actes que ompliren el nostre 2n Aniversari.
En la memòria, però, hi estàn ben presents la resta de records. En la memòria tenim el centenar de persones que envoltaren l'acte d'homenatge a Miquel Grau. En la memòria tenim les paraules de l'Aquil·les, denunciant la impunitat de què gaudeix el feixisme hui dia, i recordant a tantes altres companyes i companys assassinades per un feixisme que actua amb la mateixa crueltat que impunitat. Paraules que dignificaven la nostra lluita, que apelaven a no aturar-nos ni un moment en la nostra feina, que mantenien viva la nostra història.
En la memòria guardem també els versos d'Estellés, així com les danses dels nanos i gegants del Raval Roig. Tembé tenim present encara la Llum Quiñonero, companya de lluita de Miquel Grau, que ens feu reviure i sentir la imatge d'aquell maó impactant sobre el cap del seu camarada. Unes paraules carregades d'emoció pel record, al temps que de ràbia i de força pel present.
En la memòria encara el record dels dolçainers que entonaren la Muixeranga mentre la Plaça dels Estels cedia el seu nom a Miquel Grau. Les mateixes dolçaines que conduïren la cercavila cap a la Sala d'Actes de l'IES Jorge Juan, cap al concert de Pep Gimeno “Botifarra”, el trovador de la cultura popular del segle XXI. Cap a ell només tenim, com les vora 200 persones que ompliren la sala, paraules d'agraïment per la seua música i per la importantíssima feina que realitza en latransmissió oral de la nostra realitat com a poble.
En la memòria tenim i tindrem ben presents les paraules que en nom del Casal Popular Tio Cuc pronuncià el company Manolo: “Alacant té, per desgràcia o per fortuna, la centralitat política al sud del País Valencià i, per tant, tenim la responsabilitat històrica amb el canvi a les comarques del sud”. Hem guardat eixes paraules, hem entés la seua rellevància, hem assumit la responsabilitat que suposen i junts treballarem un any més per fer-les realitat.
Visita la galeria fotogràfica del 2n aniversari del casal:
https://plus.google.com/photos/114377884315411522783/albums/5934707056093024225?banner=pwa
En la memòria encara el record dels dolçainers que entonaren la Muixeranga mentre la Plaça dels Estels cedia el seu nom a Miquel Grau. Les mateixes dolçaines que conduïren la cercavila cap a la Sala d'Actes de l'IES Jorge Juan, cap al concert de Pep Gimeno “Botifarra”, el trovador de la cultura popular del segle XXI. Cap a ell només tenim, com les vora 200 persones que ompliren la sala, paraules d'agraïment per la seua música i per la importantíssima feina que realitza en latransmissió oral de la nostra realitat com a poble.
En la memòria tenim i tindrem ben presents les paraules que en nom del Casal Popular Tio Cuc pronuncià el company Manolo: “Alacant té, per desgràcia o per fortuna, la centralitat política al sud del País Valencià i, per tant, tenim la responsabilitat històrica amb el canvi a les comarques del sud”. Hem guardat eixes paraules, hem entés la seua rellevància, hem assumit la responsabilitat que suposen i junts treballarem un any més per fer-les realitat.
Visita la galeria fotogràfica del 2n aniversari del casal:
https://plus.google.com/photos/114377884315411522783/albums/5934707056093024225?banner=pwa
1 COMMENT
Que grans que sou. Alacant és (MOLT) important. Estaria bé que col·laboréssiu amb Escola Valenciana per incrementar la matrícula educativa en valencià a la ciutat, que encara és molt baixa.
Comments are closed.