Crònica del segon sopar d’hivern
Tal i com pronosticava l'ambient uns dies abans, el segon sopar d'hivern del Casal Popular Tio Cuc va ser tot un èxit.
A les 19:00 va començar el taller de cant de glosa impartit per Ferriol Macip, Rei de les Nyacres del 2011, on diversos cantadors desvergonyits van demostrar que no cal saber fer-ho molt bé per a llançar-se, i que allò important és passar-ho bé. Tot i que el cant, a poc a poc, i amb la pràctica es va anar (i s'anirà!) millorant.
Per sopar hi havia una bona cabassà que mmmmmmmm... va omplir la nostra boca d'una explosió de sabors vinguts de molts indrets del món.
I ja cap a les 22:30, i amb les guitarres, bandúrries, violí, acordió i percusió, es va encetar la nit de cant de glosa, que va contar amb el cant de diversos cantadors vinguts des de terres barcelonines, iberudes, alcoianes, novelderes i, com no, alacantines. Cants a la picardia, la Terra i l'orgia popular van ser cantats, riguts i aplaudits per la vuitantena de persones que hi havia al públic, que a poc a poc s'anava deixant anar per la boiror i l'alegria de l'ambient.
Coneguts espontanis es van llançar també a fer unes danses, mentre que El Diluvi ens va oferir també algunes cançons i algunes jotes, coses que van generar l'apoteosi de la cultura popular.
Finalment, a les 00:00 va acabar el cant i, alegrement i amb el dolç sabor de l'èxit del segon sopar d'hivern, vam continuar la festa pels carrers d'Alacant.
A les 19:00 va començar el taller de cant de glosa impartit per Ferriol Macip, Rei de les Nyacres del 2011, on diversos cantadors desvergonyits van demostrar que no cal saber fer-ho molt bé per a llançar-se, i que allò important és passar-ho bé. Tot i que el cant, a poc a poc, i amb la pràctica es va anar (i s'anirà!) millorant.
Per sopar hi havia una bona cabassà que mmmmmmmm... va omplir la nostra boca d'una explosió de sabors vinguts de molts indrets del món.
I ja cap a les 22:30, i amb les guitarres, bandúrries, violí, acordió i percusió, es va encetar la nit de cant de glosa, que va contar amb el cant de diversos cantadors vinguts des de terres barcelonines, iberudes, alcoianes, novelderes i, com no, alacantines. Cants a la picardia, la Terra i l'orgia popular van ser cantats, riguts i aplaudits per la vuitantena de persones que hi havia al públic, que a poc a poc s'anava deixant anar per la boiror i l'alegria de l'ambient.
Coneguts espontanis es van llançar també a fer unes danses, mentre que El Diluvi ens va oferir també algunes cançons i algunes jotes, coses que van generar l'apoteosi de la cultura popular.
Finalment, a les 00:00 va acabar el cant i, alegrement i amb el dolç sabor de l'èxit del segon sopar d'hivern, vam continuar la festa pels carrers d'Alacant.
